Criteris d’anàlisi

LES HISTÒRIES DE VIDA: PAUTES PER A L'ANÀLISI I LA COMPRENSIÓ

Agafem les històries de vida com un instrument que, tant en la seva composició com en l'anàlisi, mobilitza diversos aspectes rellevants per a la comprensió d'una determinada realitat.

L'anàlisi de les històries de vida —una vegada creades i recopilades diverses narracions sobre un aspecte particular— constitueix una fase crucial per a la comprensió del tema d'estudi.

Convé que s'estableixin certes pautes o preguntes que guiïn l'anàlisi. D'aquesta manera, s'afavoreix la sistematicitat, la possible comparació per observar coincidències i particularitats entre les diverses històries narrades, així com la implicació de diversos investigadors en la seva interpretació. Tot això dota de rigor el procés.

En l'estudi no es parteix d'hipòtesis preestablertes; per tant, no es busca verificar o comprovar hipòtesis, sinó trobar una interpretació plausible.

No es tracta, tampoc, d'establir generalitzacions, sinó d'observar alguns trets que, per recurrents o aïllats, ofereixen claus per a la comprensió.

L'anàlisi dels relats és qualitativa i narrativa. S’hi succeeixen diverses lectures i diversos nivells de descripció i interpretació que tenen com a marc d'anàlisi les aportacions fetes per Kerbrat-Orecchioni (2005) en l'àmbit de l'anàlisi del discurs i Pavlenko (2007), en el de les narracions autobiogràfiques.

Vam provar d'entreveure allò que té sentit per a l'autor —allò singular—, i situar-ho en un context més ampli —el de la investigació i en el del conjunt de la mostra de dades— per assolir una nova comprensió.

Vam dur a terme una anàlisi que inclou diverses qüestions:

ESTRUCTURA DEL TEXT. Vam observar i prendre nota sobre la disposició i estructura del text guiats per les preguntes següents:

Quina forma o formes de representació ha escollit la persona que ha creat la seva història de vida (textuals, imatges, icones, etcètera)?

El relat té un títol?

Quin tipus de discurs predomina en el text? És eminentment narratiu, descriptiu? Inclou passatges argumentatius?

Com està organitzat el text segons el tipus de paràgrafs? Té paràgraf d'entrada i de clausura?

Apareixen elements com ara majúscules, cometes, negreta, cursives, etcètera?

En quina llengua està escrit? En només una o diverses? S'observen canvis de codi?

DIMENSIONS TEMÀTIQUES. En les primeres lectures examinem la selecció de dimensions temàtiques feta per l'autor del relat.

Quines dimensions temàtiques apareixen al text?  L'espai, el temps i les persones amb qui es mobilitza el repertori de llengües solen constituir dimensions nuclears en les històries de vida lingüístiques.

Quin èmfasi hi atorga, la persona que narra, a cadascuna?

Quins són els principals nuclis temàtics i quines constel·lacions de paraules es creen entorn d'aquests?

ENUNCIACIÓ. Analitzem, així mateix, la manera en què la persona narra les seves experiències, observant elements com els següents:

  • ús de pronoms personals o estructures impersonals que mostren el posicionament del subjecte respecte a allò narrat (ús del jo o el caràcter impersonal del relat);
  • ús dels temps verbals;
  • ús i tipus de connectors, marcadors temporals —deíctics o anafòrics—, seqüenciadors temporals (abans, ara, etcètera), que indiquen una evolució i canvi en la vida dels subjectes;
  • ús de modalitzadors (hauria, podria ser que...) que atenuen el caràcter factual del relat.