'La història de les meves llengües' - Barcelona

Alumna de 3r de l'Escola Baró de Viver


En el relat apareixen text i dibuixos acolorits. Es representa l'àmbit familiar i s’hi veuen infants en una habitació amb lliteres. Les persones que estan representades tenen entrepans amb text en interlocucions fetes amb els seus familiars. Compte amb un títol que, a més, està subratllat: “La història de les meves llengües”. S'articula en dos paràgrafs i està escrit en una sola llengua, el català.

L'autor del text té un repertori de quatre llengües. S'observen tres dimensions temàtiques: les persones, el temps i l'espai; i algunes de secundàries no previsibles i que, per aquest motiu, tenen especial interès: l'ús de les llengües segons les accions, els recursos i els canals.

La principal dimensió temàtica entorn de la qual articula el seu repertori és el de les persones amb qui parla les diferents llengües: el seu pare, mare, germans, amics, etcètera. Especifica la llengua que parla amb cadascun d'ells: el català i el castellà.

La dimensió espacial s'entrecreua amb la temporal amb referència a l'aprenentatge d'una llengua com el francès, que va iniciar en el seu viatge al Congo fins que va arribar a Barcelona. El nen dóna a entendre que, a la tornada, el seu contacte amb el francès ha acabat. Un altre àmbit espacial esmentat de manera explícita és el de la classe, que relaciona amb l'ús del català. El fet d'utilitzar marcadors temporals indica evolució en la seva competència en una llengua com el francès: “Al final parlava una miqueta”.

En altres casos, fa referència a alguna de les activitats que componen la seva vida i que associa a emocions agradables: d'una banda, la música que escolta en una altra llengua no esmentada fins aleshores en el seu repertori, l'anglès; d'altra banda, la lectura que duu a terme en català. Aquestes activitats les associa a emocions agradables i ho fa explícit amb l'expressió “m'agrada” o “m'agrada molt”. El component emocional exerceix una força que vincula la persona a les llengües.

S'observa un posicionament des del jo, la primera persona amb la qual inicia el relat, i que manté al llarg del text. L'ús de la partícula adversativa però (“A la classe parlo català, però amb els amics parlo castellà”) expressa una certa contraposició entre els dos àmbits d'ús de les llengües.

 

Llistat de comentaris

Afegeix un nou comentari

14 + 5 =